.JPG)
En el racó del pati blau
vessava la claror,
pintant els verds
i deixant lluir les transparències.
La mirada recorda
passes d'anada i de tornada.
Plàcida llum.
.JPG)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'hi asseuria una estona.
ResponEliminaEnvoltada de llum, faria una repassada del meu trajecte. Anar i tornar.
Anar, no per jutjar ni lamentar el que està fet, sinó per apendre i saber-ne una mica més.
Tornar, per poder seguir.
Quina bona companyia es fan uns colors als altres. i quines tonalitats tan precioses.
Doncs seiem-hi una estona, envoltades de llum i de blau, farem una xerradeta... gràcies, Mònica.
EliminaTot i que sóc dona de verds, el color blau me l'estime perquè em transmet una pau com cap altre color.
ResponEliminaHe arribat tard al teu post-exposició anterior. Ara el miraré més detingudament.
Els verds i el blaus es fan companyia en aquest patí... gràcies!
Eliminaplàcida llum i benaurats dibuixos Carme!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree!!!
EliminaLes transparències de sempre han estat de bon veure... :-)
ResponEliminaSempre s´pon boniques... ;)
EliminaM'imagino la claror regalimant per les parets, embellint els blaus i els verds, en la tranquil·litat d'aquest pati interior...
ResponEliminaBona nit, Carme.
Ben bé així, M Roser...
EliminaM'encanta que la claror vessi! Quin dibuix tant maco i lluminós
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, Loreto, gràcies, guapa!
EliminaLa claror quina alegria encomana! I que escassa comença a ser en aquesta època del any.
ResponEliminaM'encanta l'aquarel·la i els seus blaus.
Moltes gràcies, Glòria!!! No puc evitar de pensar en tu quan pinto blaus...
Elimina"La mirada recorda/ passes d'anada i de tornada", com t'ho fas per escriure així???
ResponEliminaUn petonàs d'agraiment per aquesta pregunta, Helena... m'has fet somriure. En realitat... faig el que puc.
EliminaM'encanta el color anyil del "teu" pati. Et deixa als ulls un regust antic. N'hi ha alguns patis blaus a Sitges i els visito sempre que hi vaig, sense cansar-me.
ResponEliminaEl meu pare, pintava d'aquest color una mena d'adorns que es feien a les façanes, si la volien blanca. En el cas de voler impactar les feia de "blauet".
Una de les coses que fa que m'agradi la pintura és la reflexió i el record a què et convida. Un viatge màgic, ple de sentit, que em meravella.
Gràcies!!!
M'encanten els adorns a la façana tan si són d'aquest blau, com del clàssic blauet, que m'enamora...
EliminaTu sempre eixamples els horitzons a qualsevol imatge, Pilar...
Ah!, ja ho entenc. Primer pintes l'aquarel·la, després fas la poesia i per últim, esborres tot el color.
ResponEliminaHa, ha, ha... Acabo de prendre consciència de com puc ser de desordenada, a vegades... Ets únic!
EliminaQuan et vaig dir, a l'altre post, que les paraules anaven i venien, realment pensava que-sense necessitat de dir res- es passejaven per les teves aquarel·les. Exactament passa aquí "La mirada recorda passes d'anada i de tornada", sense necessitat de moure't del pati blau.
ResponEliminaBessets, avui t'arribaran ben aviat, bufa fort el vent!! :)
un racó ideal per llegir un bon llibre :)
ResponElimina