.jpg) |
| D'una foto de la Montse |
Jeu en silenci,
desdoblada la fulla
parella d'ombra.
..........................................Carme
Ambdues juntes
fulla i ombra en silenci.
Discreta estima.
...................................................Noves Flors
La fulla i l'ombra
es miren cara a cara.
Caminen juntes.
..............................................Maria Roser
..........................................Carme
Ambdues juntes
fulla i ombra en silenci.
Discreta estima.
...................................................Noves Flors
La fulla i l'ombra
es miren cara a cara.
Caminen juntes.
..............................................Maria Roser
Tens un dia molt inspirat, Carme! Sembla que la fulla hagi de sortir volant
ResponEliminaA veure si vola... fliparia!!! he, he, he.. gràcies Sílvia, bonica!
EliminaMolt maca l'ombra! M'agrada tan o més que la fulla!
ResponEliminaEm costava de trobar-li el punt del color fosc, fins que vaig decidir fer-la ben negra... ;) gràcies, Alba!
EliminaAmbdues juntes
ResponEliminafulla i ombra en silenci.
Discreta estima.
Discreta estima... és genial, com ho dius. Et pujo els versos amunt, noieta, gràcies...
EliminaSenzillament, QUINA MERAVELLA!!!
ResponEliminaL'aparent senzillesa i la perfecció del dibuix li donen a la teva aquarel·la vida pròpia. No cal dir que m'ha encantat.
Un autèntic plaer poder seguir una "artista" com tu.
Bona i fresqueta setmana. Una abraçada, Carme.
Gabriel, em fa bé el teu entusiasme, és una "aquarel·la" virtual, vull dir que no és feta amb paper i pintura, sinó amb l'iPad, cosa que no és ni millor ni pitjor, ni més fàcil ni més difícil, sinó simplement diferent. El gran avantatge és que la "tècnica" per la seva pròpia naturalesa ja li dóna la llum.
EliminaTot i que no és massa aconsellable està sól amb la teva ombra, val a dir que és una imatge molt maca.
ResponEliminaNo, no massa aconsellable, és cert, però curiosament jo no pensava en estar sol amb la teva ombra sinó, d'acompanyants que són com una ombra...
EliminaM'agrada molt com t'ha quedat el teu dibuix!!... Quina força li has sabut donar amb aquesta ombra!!
ResponEliminaEm fa molta il.lusió la teva complicitat!!
Una abraçada.
M'alegro molt poder compartir aquestes complicitats i veure com les gaudim dels dos costats. Una abraçada Montse!!!
EliminaM'encanta aquesta senzillesa, Carme.
ResponEliminaGràcies, bonica...
EliminaT'ha quedat molt bé! Tot i que no m'agradaria tenir una ombra meva de parella, quina poca varietat :)
ResponEliminaSí, noia, quin avorriment!!! ;)
EliminaGuapíssim el dibuix! Un resultat espectacular. La foto era bona, però tu has sabut reproduir-la de conya.
ResponEliminaLa foto era una passada... gràcies, XeXu!!!
Eliminaés d'aquells dibuixos que quan el veus aparèixer
ResponEliminafa una gran impressió
Doncs fa dies que el tinc fet i no m'acabava de decidir a posar-lo i mira tu, que us agrada a tots!!! he, he, he...
EliminaSenzilla, preciosa, viva... a punt de ser enlairada pel vent
ResponElimina:) a veure si vola... ;)
Eliminaquina meravella tot plegat!
ResponEliminapoesia, pintura, ocres... realitats i ombres... la vida!!
La vida, que aquí es viu també en una altra dimensió... :) Gràcies, Joana, per venir...
EliminaA mi em sembla que més que jeure el que vol és escapar-se de l'ombra.
ResponEliminaPreciosos, dibuix i foto!
Molt bon dia, preciosa :)
Molt bon dia, lluneta!!! Gràcies!!!
EliminaAi, les ombres, com m'agraden! La parella perfecta de la fulla, com la poesia ho és de la vida.
ResponEliminaBravo, bravo, Helena, una interpretació perfecta... :DDD
EliminaLa poesia com una part de nosaltres, sovint a l'ombra, amb qui podem fer parella, una parella que no falla mai.
:) Saber ballar amb la pròpia ombra... és potser la cosa més difícil que hi ha, però és tan necessari aprendre a fer-ho...
ResponEliminaCarme, acabo de veure els teus comentaris a "La rialla...", gràcies de nou i... és clar que sí!! m'encantaria veure la il·lustració amb els teus versos ací!! pots fer-ho quan vulgues :)
Un abraç :)
Tenia un post preparat ja per avui... doncs demà... demà mateix... gràcies Ximo!!!
EliminaUna abraçada.
I la fulla acaba fent parella amb l'ombra, esdevenint també ombra... M'encanta! El dibuix una passada amb les diferentes tonalitats! Molt ben aconseguit, m'agrada :)
ResponEliminaGràcies, Caterina, una abraçada gegant!!! ;)
EliminaLa fulla i l'ombra
ResponEliminaes miren cara a cara.
Caminen juntes.
Petonets, Carme.
Gràcies, pel teu poema, que acompanya al meu i al de Noves Flors...
EliminaBona nit, M Roser