dimarts, 3 de desembre del 2013

Castell

D'una foto de la Consol d'Hora Blava

Cap castell  no és  inexpugnable  ni tampoc  cap tristesa.
Deixa  que ploguin melangiosament  les  fulles  a la tardor
sobre  el teu cap, davant dels ulls,  entre les  mans. 
Sigues  on ets,  sense  córrer  més  enllà.
De  ben endins  te'n sortiran nous  camins, que no coneixes,

27 comentaris:

  1. Cap castell és inexpugnable.....i menys si et portes bé amb els de dins i esperen la teva arribada

    ResponElimina
  2. A la tardor , quan els arbres es despullen , podem admirar els castells i casalots que la resta, de vegades, queden força amagats a la vista...Fan pensar en els trobadors que encisaven les dames amb els seus poemes!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, quan els boscos esdevenent transparents, veiem moltes coses que no havíem vist abans.

      Una abraçada, M Roser

      Elimina
  3. Afortunadament hi ha nous camins, que, en realitat, no fan més que fer més robust el propi, així arribem a port més carregats.

    ResponElimina
  4. Excel·lent dibuix per a unes belles paraules d'esperança.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Paraules per anar-se repetint quan ens facin falta. M'agrada això de que no hi ha tristesa inexpugnable... tant de bo ho tinguéssim presents quan estem tan baixos d'ànims.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que si n'estem prou convençuts quan tot va bé... Sabrem recordar-ho quan estiguem baixos d'ànims... I és ben cert, no hi ha tristesa inexpugnable... T'ho dic jo que hi tinc un fil directe cada dia...

      Elimina
  6. I si realment un castell resulta inexpugnable també cal saber-ho veure i anar a cercar-ne d'altres. Bonic dibuix i fantàstic poema.

    ResponElimina
  7. Se'ns fa difícil recordar-ho quan hi ha dificultats per trobar la porta, però si, afortunadament sempre hi ha una entrada per seguir explorant el paisatge. Curiosament en aquests moments mai no la veus, encara que hi sigui.

    Dia assolellat, perfecte per veure-hi més clar. ;)
    Bessets, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de recordar-ho, lluneta, saber que tot acaba passant i que res no dura per sempre ni tan sols la tristesa, en qualsevol moment és un consol.

      Una abraçada.

      Elimina
  8. no hi ha tristesa inexpugnable.... si que n'hi han Carme, si que n'hi han....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que no ho diem en el mateix sentit, bruixeta... ja sé què vols dir.

      Elimina
  9. m'encanta Carme, quan dius " Sigues on ets, sense córrer més enllà.
    De ben endins te'n sortiran nous camins, que no coneixes,"
    preciós i savi

    ;-)

    ResponElimina
  10. Com era allò de traure's el barret i fer tres reverències?

    ResponElimina
  11. Confirmo que el castell no és inexpugnable.

    ResponElimina
  12. "Sigues on ets" m'agrada. Un poema per recordar . De ben segur hi ha esperança.

    ResponElimina
  13. M'ha encantat aquest poema, m'ha arribat. Supòs que per l'estat d'ànim m'ha tocat. Molt bonic i el dibuix també :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari