divendres, 6 de desembre del 2013

Gràcies, Joana


He  trobat, a la xarxa,   tot  de  poemes  de la  Joana Raspall,  en aquests  dies del seu comiat.  Aquest  l'he  trobat  a dos  blogs  amics:  aquí  i aquí  i malgrat  tot,  el vull repetir un cop més,  em sembla  d'una  dolcesa  captivadora.

T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.


Joana Raspall

(1 de juliol, 1913 - 4 de desembre, 2013)

30 comentaris:

  1. T'espero, enyoro, em cal ... tendre poema d'amor, cant de desig.
    No havia llegit mai a la Joana Raspall però aquests darrers dies si ho he fet i m'ha agradat.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  2. Acomiadar-nos d'ella llegint-la i rellegint-la és la millor manera de dir-li adeu. Segurament la que més li agradaria a ella. I curiosament, mentre la llegim ara i en el futur, la mantindrem una mica viva. Jo la coneixia i l'he retrobat amb en jan i en guim a l'escola. Per tant, ells i tú i jo i tots els que l'hem llegida la portem a dins i mai marxarà del tot.

    ResponElimina
  3. A mi, en aquests darrers poemes, m'agrada d'ella aquesta serenitat per esperar la mort sense dramatismes, com qui espera una amiga que l'ha de venir a buscar... Devia ser molt ferma, per mantenir aquesta actitud...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. este poema no l'havia llegit encara, carme.
    m'agrada molt quan diu "enyoro el jou del teu braç", i ja m'ha agradat fins i tot abans de conèixer el significat de la paraula "jou", que no recordo haver sentit abans. també ella em va descobrir la paraula "rou" (o rosada), que tampoc coneixia.
    i m'agrada això que explica galionar de la joana: la serenitat que tenia esperant la mort sense dramatismes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que si has viscut una vida llarga i plena... La mort sense dramatismes és el millor final. Però no tothom és capaç de trobar la manera...

      Elimina
  5. Quins poemes més bonics que ens ha deixat.

    ResponElimina
  6. Tendre i encantador: un poema deliciós.

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. Jo, fins no fa massa, només coneixia els poemes per nens. Gràcies a la xarxa i al seu centenari n'he trobat d'altres de fantàstics com aquest.

      Elimina
  8. Un poema d'anyorança i record molt bonic.

    ResponElimina
  9. Quina tendresa de poema. Com suposaràs, no sóc coneixedor de la seva poesia, però li tinc molt respecte pel que va fer per la nostra llengua. Es mereix un bon reconeixement, genial que pogués celebrar el seu centenati en vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha fet molta feina... Amb agraïment l'hem de recordar...

      Elimina
  10. A mi em passa el mateix que en XeXu, que, sabia qui era, però no coneixia la seva poesia. Però vaja, això s'ha acabat. Després d'aquest poema i d'altres que han aparegut a la xarxa aquests dies, ja he decidit llegir-la i gaudir-la.

    ResponElimina
  11. Confesso que a casa tinc un gran diccionari de refranys, i fases fetes d'ella en coneixia més aquesta faceta que la de poeta ....ara tinc un desig de llegir-la.....i jo també dic gràcies Joana!

    ResponElimina
  12. Dona gust compartir el comiat de la Joana...Si que era una dona forta, sàvia i humil, al mateix temps...Suposo que una vida tan plena com ha viscut, l'ha enriquida de tal manera que tots hem tingut la sort de poder gaudir de la seva sensibilitat, sempre present en la seva obra...
    Fins i tot, els estels aquests dies brillen més, estan contents de tenir-la a la vora...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els estels estan de festa... :). Que bonica la idea, M Roser!

      Elimina
  13. "Jo no sé pas si en vostre pit reposa, / o si és del pit, que us ha florit la rosa". J. M. López Picó - Antologia lírica-
    És cert, les roses floreixen dins del pit, i els poetes floreixen tothora a la memòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre ensvagin florint poetes tothora a la memòria... Res mo està tan perdut com sembla...

      Elimina
  14. He vist molts vídeos a YouTube sobre ella. És una vida meravellosa per viure cent anys. També la seva filla té talent, ella fa belles aquarel.les i tu saps el seu blog. Estic contenta de conèixer-la en persona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també he vist vídeos al YouTube sobre ella, però no la conec en persona... La seva filla... Potser la conec i no sé que és la seva fiilla... O sí ho sabia, però ho havia oblidat... Quin despiste que porto.

      Elimina
  15. Sí, és un poema bellíssim i pròxim que val la pena repetir i que siga conegut per tothom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tot i que me'l vaig trobar dos cops abans de posar-lo jo... no me n'he sabut estar.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari