dilluns, 25 de novembre del 2013

Pati blau


En el racó del pati  blau
vessava la claror,
pintant  els  verds  
i deixant lluir les transparències.
La  mirada  recorda
passes d'anada  i de tornada.
Plàcida  llum.


22 comentaris:

  1. M'hi asseuria una estona.
    Envoltada de llum, faria una repassada del meu trajecte. Anar i tornar.
    Anar, no per jutjar ni lamentar el que està fet, sinó per apendre i saber-ne una mica més.
    Tornar, per poder seguir.
    Quina bona companyia es fan uns colors als altres. i quines tonalitats tan precioses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs seiem-hi una estona, envoltades de llum i de blau, farem una xerradeta... gràcies, Mònica.

      Elimina
  2. Tot i que sóc dona de verds, el color blau me l'estime perquè em transmet una pau com cap altre color.

    He arribat tard al teu post-exposició anterior. Ara el miraré més detingudament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els verds i el blaus es fan companyia en aquest patí... gràcies!

      Elimina
  3. plàcida llum i benaurats dibuixos Carme!

    ResponElimina
  4. Les transparències de sempre han estat de bon veure... :-)

    ResponElimina
  5. M'imagino la claror regalimant per les parets, embellint els blaus i els verds, en la tranquil·litat d'aquest pati interior...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  6. M'encanta que la claror vessi! Quin dibuix tant maco i lluminós

    ResponElimina
  7. La claror quina alegria encomana! I que escassa comença a ser en aquesta època del any.
    M'encanta l'aquarel·la i els seus blaus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria!!! No puc evitar de pensar en tu quan pinto blaus...

      Elimina
  8. "La mirada recorda/ passes d'anada i de tornada", com t'ho fas per escriure així???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un petonàs d'agraiment per aquesta pregunta, Helena... m'has fet somriure. En realitat... faig el que puc.

      Elimina
  9. M'encanta el color anyil del "teu" pati. Et deixa als ulls un regust antic. N'hi ha alguns patis blaus a Sitges i els visito sempre que hi vaig, sense cansar-me.
    El meu pare, pintava d'aquest color una mena d'adorns que es feien a les façanes, si la volien blanca. En el cas de voler impactar les feia de "blauet".
    Una de les coses que fa que m'agradi la pintura és la reflexió i el record a què et convida. Un viatge màgic, ple de sentit, que em meravella.
    Gràcies!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanten els adorns a la façana tan si són d'aquest blau, com del clàssic blauet, que m'enamora...

      Tu sempre eixamples els horitzons a qualsevol imatge, Pilar...

      Elimina
  10. Ah!, ja ho entenc. Primer pintes l'aquarel·la, després fas la poesia i per últim, esborres tot el color.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... Acabo de prendre consciència de com puc ser de desordenada, a vegades... Ets únic!

      Elimina
  11. Quan et vaig dir, a l'altre post, que les paraules anaven i venien, realment pensava que-sense necessitat de dir res- es passejaven per les teves aquarel·les. Exactament passa aquí "La mirada recorda passes d'anada i de tornada", sense necessitat de moure't del pati blau.

    Bessets, avui t'arribaran ben aviat, bufa fort el vent!! :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari