diumenge, 15 de desembre del 2013

Olius - Cementiri Modernista


Pedres  immenses
pins  i alzines
creus  i  bellesa
pel repòs  etern.



Mai no he  tingut  cap rebuig  especial pels cementiris.  
No m'impressionen
ni em donen mal rotllo.

Aquest és  preciós.
Dibuixaré  
les  pedres,
que tranquil·les
assenyalen un lloc:
el teu, desconegut,
a qui  vetllo 
per uns instants,
mentre reposes,
colgat en la terra,
o volant  encara 
en records 
de tanta gent.
Mentre,  jo
colgada també,
però de contemplació
sóc  encara, 
i visc... 
entre  les roques gegants.





































25 comentaris:

  1. Hi ha cementeris que son verdaderes preciositats. A mi tampoc en dona cap mal rotllo passejar per ells, per el gust i plaer de descobrir-los. Un dels més macos que he vist és el de Pisa, també en va agradar molt el de Colliure. I aquest que ens ensenyes i dibuixes avui no el coneixia, però sembla una verdadera preciositat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt petitó, bruixeta, però té una combinació de natura i art que el fa molt especial.

      Elimina
  2. Oh, això és a prop de la terra de la meva mare, aquí si que hi he estat moltes vegades...
    Un cementiri preciós, aquí si que hi deuen reposar en pau! També és molt bonica l'església, romànica
    amb una magnífica cripta!
    Petonets, de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Demà l'església i la cripta... :DDD és preciós, tot plegat, ja tens raó.

      Petonets, guapa!

      Elimina
  3. Que bonic, es un lloc que inspira... i no nomes tristesa

    ResponElimina
  4. Art per acompanyar el repós de qui ha viscut plenament hauria de ser una condició quasi obligada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un repòs envoltat de coses boniques deu ser millor repòs... oi?

      Elimina
  5. Els cementiris no tenen per què ser llocs tenebrosos, potser molta gràcia no ens faran de nit, però hi ha països on són llocs gairebé per passejar, amb làpides precioses i una sensació de pau molt gran. Al Regne Unit funcionen així, pel que tinc entès. He vist els d'Edimburg i també n'he vist a Irlanda, i són d'aquesta mena, val la pena passejar-s'hi sense por. Aquest que ens ensenyes és molt bonic també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt petit i no hi ha molt lloc per passejar, però si cada raconet és bonic...

      Elimina
  6. Amb les teves imatges i aquarel.la, m'has fet venir el record i la bona sensació de la meva estada en aquest cementiri...A cada raconet hi havia algun detall que em cridava l'atenció perquè el fotografies!!
    M'ha agradat aquesta definició, tan maca, que fas servir per recordar algú estimat que ja ens ha deixat..."volant encara en records de tanta gent"...Aquesta és la manera com jo els sento.
    Què tinguis molt bon dia!!...Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse!!! Jo que no portava ni càmera de veritat no me'n sabia estar, ja imagino les teves fotos...

      Una abraçada. bona setmana, guapa!

      Elimina
  7. Potser si que estem influenciats per "pinicules de por" i com diu en XeXu hi ha llocs on és molt normal veure-hi gent de passeig, els de Paris tb funcionen així, hi ha molta gent que s'hi passeja pq són bonics hi s'hi respira pau i tranquilitat...
    Molt bonic aquest petic raconet!!

    Un petó de bon dia!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi, lluna, un petó de migdia ... preciosa!!!

      Elimina
  8. molt bonic tot plegat Carme, i com sempre, el poema preciós.
    aprofito per desitjar-te un bon nadal !! ;-)

    ResponElimina
  9. Aquest poema, m'agrada molt:

    Pedres immenses
    pins i alzines
    creus i bellesa
    pel repòs etern.

    ResponElimina
  10. he estat a aquest cementiri i sovint quan visito pobles m'hi acosto, m'agraden, són un lloc de pau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden i celebro veure que no sóc l'única.

      Elimina
  11. Quia entrada més bonica, Carme, i que delicioses les teves paraules! A mi tampoc no em fan por els cementiris, i m'agraden sobretot aquells dels poblets petits, amb les tombes a terra. Són un lloc de repòs i meditació, i de pau, també per als vius...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest té les tombes vora les pedres... o sota o al costat... m'alegro molt que t'agradi, pensava que una entrada tota plena de cementiri potser no us agradaria.

      Una abraçada!

      Elimina
  12. Pau, recolliment i bellesa, preciós.

    Aferradetes de capvespre! :)

    ResponElimina
  13. No coneixia aquest cementeri, Carme, però hauré d'aprofitar quan passe prop per visitar-lo. Pel que mostres --i pel que dius: preciós, com sempre-- ha de ser un lloc que val la pena veure... També a mi m'atrauen els cementeris, tot i que si són massa grans --i massa recarregats-- em tiren un poc enrere. Potser el que menys visite és el del meu poble, ric en història i art, però amb massa evocacions... Salut i una abraçada!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari