dijous, 28 de novembre de 2013

Fulles


Una  vinyeta  de Ximo 

ulles

Va arribar la tardor i la nostàlgia pel que no podia ser feia que ella 
es mirés cada fulla que volava mentre queia de l'arbre, com un alliberament 
de l'arbre, com una llibertat de la fulla. Ella també necessitava reconstruir-se 
de nou. Va tancar els ulls, va imaginar que es reconstruiria de fulles... 
Més bella, més somrient, més feliç. Només d'imaginar
la seva nova imatge, el seu estrenat recomençar 
interior, ja somreia de nou. 
Segur que funcionaria.
........................................................................................carme

La  Il·lustració  de  Ximo,  a la  seva  Rialla del riu sec,  em va fer  somiar  aquest  relat. Gràcies  Ximo,  per les  complicitats!!!

32 comentaris:

  1. Seria preciós poder recomençar i ser nimfa del bosc, o còdol del riu, o gota de pluja. Qualsevol metamorfosi va bé, segons com.
    Preciós, el teu somni.
    Bona nit, Carme! Dolços somnis! :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Nimfa del bosc o dona d'aigua o fada o bruixa bona que ajuda a la gent... recomencem, va! :D

      Gràcies Pilar. Dolços somnis per a tu també... una abraçada

      Suprimeix
  2. Jo encara somio! Em va agradar moltíssim aquesta imatge i el que text que et va inspirar. Felicitats a tots dos altra vegada. Bona nit, Carme

    ResponSuprimeix
  3. Carme, avui no et calen les meves paraules, oi?
    Avui no cal. Ja les saps.
    Ens hem tornat a fusionar en un moment teu i meu, de la mà d'en Ximo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No calen, no, ja ho sabem bé, bonica...

      Una abraçada immensa.

      Suprimeix
  4. Un gran relat. Tant, que fa de molt de gust poder imprimir la imatge i les paraules i fer-ne un punt de llibre. Me'n deixes?????

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ei! Quina bona idea!!! que maco com a punt de llibre. Aquesta imatge em va enamorar... I tant que sí!!! Tot teu. I jo em quedo amb la teva idea... gràcies!

      Suprimeix
  5. Ben segur que sí, funcionarà segur.
    La il·lustració també m'agrada.

    ResponSuprimeix
  6. El poder de la imaginació ens fa arribar molt i molt lluny. Molt xula la imatge.

    ResponSuprimeix
  7. :) Què bé veure el post ací també!

    Sí que és veritat el que deies: estes complicitats són sempre renovadores! :)

    M'he fixat en les correccions que has fet en els teus versos i les he aplicat també en el post de "La rialla", de fet l'altre dia vaig estar a punt de comentar-te alguna cosa sobre la primera coma que hi havia. I mira, encara hauràs de fer una altra correcció: "recontruiria", m'he fixat just fa uns minuts!!

    (hehe, ja ho veus, sóc un "tiquismiquis" jo) :)

    Moltes gràcies Carme.

    Un abraç :) :) :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ei! que maco que t'hi hagis fixat! I que les hagis corregit, allà també.

      Ximo no deixis mai de comentar-me aquesta mena d'errors, la coma o la essa que ha fugit. T'agraeixo molt que ho facis. De fet encara que no ho sembli, jo també sóc tiquismiquis en coses de llengua, el que passa és que al mateix temps sóc una mica esverada escrivint... ;) contradictòria que sóc!!!

      Ja està corregida la essa fugada, gràcies!!!

      Suprimeix
  8. Segur.
    Jo vull un punt de llibre d'aquests que farà la rits!!!!! :)
    :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A veure... si me'n surto d'imprimir-ho i que quedi bé... un per tu, fanaleta...

      Segur. Però segur! :) Sí, sí, les dues coses...

      Suprimeix
  9. Quan vaig veure el dibuix en el blog d'en Ximo vaig pensar que podia inspirar grans poesies. I així ha estat!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El dibuix mateix, ja és poesia... només cal deixar-se portar per les paraules...

      Suprimeix
  10. Ostres que ben trobat el conte amb la imatge!! Son molt bonics tots dos!!

    Bon dia Carme!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, lluna, bon vespre de divendres i bon cap de setmana.

      Suprimeix
  11. Et dic el mateix que vaig dir al blog del Ximo "Feu un equip fantastic. L'imatge d'un les paraules de l'altre, un conjunt esperançador."

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, a vegades hi ha equips improvisats que funcionen inesperadament. ;)

      Suprimeix
  12. Excel·lent metàfora, aquest hivernar per reconstruir-se. En certa manera, a vegades sento una crida ancestral que em demana recollir-me, hivernar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hivernar per reconstruir-se... jo poso més èmfasi en el reconstruir-se que en l'hivernar, però suposo que tot deu ser prou important. Potser sens e una cosa no pot ser l'altra.

      Si sents una crida ancestral, escolta-la, Olga, deu ser una necessitat...

      Suprimeix
  13. Ha de ser bo somiar en com et vols veure en el futur i deixar camins vells per altres de nous.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs crec que sí, a vegades és bo i a vegades és necessari fins i tot.

      Suprimeix
  14. Ja et vaig veure l'altre dia a cal Ximo, unes paraules molt boniques per acompanyar una bella imatge...
    Petonets de tardor.

    ResponSuprimeix
  15. Caram, la vinyeta d'en Ximo (que no tinc el gust de conèixer) em sembla preciosa. I l'amaniment de les teves paraules... que t'he de dir que no sàpigues ja!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, porquet... Ens inspirem els uns amb els altres... Al menys jo ho faig..

      Suprimeix

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari